La setmana passada el conseller d’ensenyament en funcions, Josep Bargalló, va aixecar polseguera en la seva visita a l’institut-escola Sant Jordi de Navàs. Tot l’enrenou aparegué per una filtració on el conseller mantenia un diàleg intens amb veïns i professors. En la conversa se’ls podia sentir parlar sobre les males condicions de les infraestructures de l’escola estatal i la continuïtat de l’escola d’iniciativa social al poble.

La conversa no hauria d’haver transcendit pas, ja que la integració d’escola d’iniciativa ciutadana a la xarxa estatal és un procediment que fa anys que funciona. Si hi ha un excés de plaça pública -bé sigui estatal o concertada- s’integren escoles per una qüestió d’eficiència. Ara bé, en la conversa hi va haver certes afirmacions molt polèmiques del conseller. Per això ens agradaria aprofitar l’avinentesa i denunciar tres fets que s’entreveuen en les paraules del conseller:

Escanyar per a poder absorbir

El síndic de Greuges va publicar l’any passat l’Informe del cost de la plaça escolar. En l’estudi queda palès que el finançament de l’escola d’iniciativa social és insuficient. Per culpa d’aquest dèficit econòmic, les famílies es veuen obligades a sufragar part del cost de l’ensenyament. L’escola d’iniciativa social fa anys que ho denuncia, però des de llavors ja no hi ha cap dubte: l’infrafinançament posa en risc l’escola d’iniciativa social.

L’infrafinançament crònic posa la tresoreria i finances de qualsevol escola social en tensió. D’aquesta manera, a causa de la manca de recursos econòmics, moltes escoles no tenen altra opció que sol·licitar la integració a la xarxa estatal per poder subsistir. Un exemple més són les tres escoles de Barcelona que s’integraran el curs vinent a la xarxa estatal; i les sol·licituds, si no es respecten els protocols i declaracions internacionals, no deixaran d’augmentar. En tots ells es garanteix com a dret fonamental rebre finançament públic per poder triar escoles diferents de les promogudes pels estats. En canvi, només a Catalunya ja hi ha una trentena d’escoles que per culpa d’aquest ofegament han sol·licitat la integració.

Aquesta forma d’actuar és damnosa i és un subterfugi per prendre els drets fonamentals de moltes famílies. No cerquen millorar l’escola estatal, sinó que només busquen eliminar l’escola d’iniciativa ciutadana; i el mètode és pervers: escanyar-la fins a ofegar-la. D’aquesta manera, quan una escola ja no pot subsistir, es veu obligada a demanar la integració que ja han previst en el Decret llei 10/2019, de 28 de maig, del procediment d’integració de centres educatius a la xarxa de titularitat de la Generalitat. És cert que, llavors, ho sol·licita la titularitat del centre, però perquè ja no els queda cap altra alternativa si no volen perjudicar a les seves famílies.

Preferència de l’escola estatal envers l’escola d’iniciativa social

Les paraules del conseller d’ensenyament tampoc haurien transcendit si s’hagués limitat a parlar d’una integració ja pactada. El problema rau en el fet que, en les seves declaracions, el conseller mostra una clara preferència per l’escola estatal. Tot i que ell se’n va voler desmarcar, ha quedat pendent que respongui dues qüestions fonamentals:

(I) Si té la mateixa estima per l’escola d’iniciativa social que per l’escola estatal, per què diu que «és un pas endavant» que només quedin places estatals a Navàs? No hauria de ser un pas endavant una escola de qualitat, inclusiva i més plural?

(II) Si no estigués dient res controvertit, per què va callar a correcuita quan s’adonà que l’havien estat filmant? Quina altra raó podria haver-hi per allunyar-se del veí que l’estava enregistrant després de preguntar si hi havia cap periodista?

Per això ens preocupa extremament les seves paraules, perquè fan de malpensar i més quan se n’amaga.

Menysteniment i burla de creences

A tot això s’hi afegeix un to força prepotent i despectiu. Per exemple, va fer burla de la creença d’eternitat i parla del bisbat com a empresa a qui s’ha d’imposar, tot dient: «nosaltres som més grans, tenim més pressupost». Aquest no és el to que esperem per unir forces entre els diferents actors que vertebren la xarxa pública d’ensenyament a Catalunya.

Des de Més Plurals volem una escola pública i d’iniciativa ciutadana inclusiva, però aquestes declaracions no van en aquesta línia. Els agents que formem part de la xarxa pública d’ensenyament -estatal i concertada- no ens podem tractar amb prepotència. Si volem fer una escola de qualitat hem de caminar plegats, perquè entre tots anirem més lluny.

Per tant, demanem que rectifiqui o clarifiqui el que s’ha pogut observar en el vídeo. A través de les xarxes socials ha dit que l’hem malinterpretat, però hi ha parts de la conversa que no sembla pas que tinguin cap altra interpretació. Si no fos el cas, si realment el conseller defensa les seves paraules, creiem que una persona que menysté gairebé la meitat de l’ensenyament públic de Catalunya i que falta al respecte a les creences de bona part de la població, no està capacitat per ser conseller d’ensenyament.


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *