Les manifestacions de Més Plurals arreu de Catalunya han sigut tot un èxit. Milers de vehicles s’han trobat a les ciutats més importants del territori per protestar contra la Llei Celaá. Des de l’avinguda del Paral·lel de Barcelona fins a la Plaça del Primer d’Octubre de Girona, s’han pogut sentir les protestes contra la nova llei educativa que cerca aprovar l’estat espanyol el propvinent 23 de desembre.

Per la pluralitat, la llibertat i la igualtat d’ensenyament

La defensa de la llibertat d’ensenyament ha sigut impulsada per diverses entitats de la societat civil: associacions i federacions d’AMPAs o sindicats de professors. Per respectar aquesta pluralitat es va demanar l’absència de cap distintiu que no fos exclusivament per defensar la concertada. Aquesta voluntat s’ha aconseguit materialitzar i la marxa ha pogut centrar-se en la defensa del dret fonamental dels pares a escollir una escola diferent de l’oferida per l’estat, aconseguint fer arribar el missatge més important: les famílies volen triar l’escola que millor s’adaptin als seus fills i filles.


Tanmateix, aprofitem per recordar que la plataforma no s’ha posicionat respecte a la matèria lingüística per donar cabuda a les diferents sensibilitats. Per això s’han defensat les següents idees fonamentals en el manifest que s’ha llegit en acabar l’acte:

  • Igualtat de tracte entre escola pública i concertada. La societat és diversa, democràtica, tolerant i participativa. Per això, l’escola també ha de ser plural, gratuïta i universal. En canvi, la LOMLOE aprofundeix en la desigualtat entre les dues: s’oblida de l’equiparació salarial entre el personal de l’escola pública i concertada; el finançament segueix essent substancialment inferior i no hi dóna solució amb cap possible finançament complementari. Aquest fet dificulta a les escoles garantir la gratuïtat del seu model educatiu que a Barcelona ja acull el 37% dels alumnes vulnerables de la capital catalana.
  • La participació de la societat civil en l’educació. La LOMLOE assigna a l’ensenyament d’iniciativa social un paper absolutament subsidiari en relació amb l’ensenyament estatal. Els dos ofereixen un servei públic i la diferència és injustificada alhora que dificulta la pluralitat del sistema educatiu. D’altra banda, la programació de la xarxa de centres i l’oferta de places escolars es farà sense tenir en compte el que les famílies sol·liciten i s’escolaritzarà en funció de les decisions i interessos de les administracions. El dret a decidir és dels pares i han de ser les administracions les que ho facin per ells.
  • Defensa de la llibertat de consciència. Això només és possibles si hi ha diversitat d’escoles amb projectes educatius i pedagògics propis i es pot triar lliurement. La preeminència de l’ensenyament públic sobre la xarxa concertada posa en joc aquest principi bàsic i obre la porta a una restricció de la llibertat de consciència. Per això animem a respectar els drets i acords internacionals que existeixen sobre l’assignatura de religió

Després del gran èxit de les mobilitzacions continuarem treballant a tots els fòrums i àmbits internacionals, nacionals, autonòmics, polítics i jurídics, per minimitzar les conseqüències negatives d’aquesta llei fins que es canviï, i tant de bo, sigui fruit d’un veritable pacte educatiu durable. A l’educació hi cabem tots i no sobra ningú.


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *