El dimarts vàrem conèixer el nou Decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya. En aquest nou Decret de programació és palpable la similitud amb l’actual llei d’ensenyament estatal, amb la qual ja hem mostrat el nostre rebuig i no podem estar conforme.
Així doncs, volem fer notar la nostra preocupació respecte a la limitació de llibertats que suposa aquest nou decret de programació, així com la seva corresponent memòria econòmica. En especial, ens veiem en l’obligació de remarcar els punts que més angoixats ens tenen i que s’esmenten a continuació:
Primer. La conculcació de drets i llibertats fonamentals.
La plataforma, des de la seva creació, ha denunciat el greu atac que suposa la planificació de les places educatives per la llibertat d’ensenyament. En especial quan no es garanteix que representin la demanda social i les sol·licituds de les famílies.
El nou decret de planificació, en aquest sentit, posa en risc la continuïtat dels concerts educatius. De tota manera, celebrem i valorem positivament que s’hagi inclòs en el decret la demanda social com un dels criteris per vertebrar l’oferta de places escolars. Esperem i desitgem que vagi de la mà d’una predisposició activa a escoltar les reivindicacions de tota la comunitat educativa.
Segon. Cronifica l’infrafinançament i la segregació escolar.
Entre tots hem d’aconseguir acabar amb la segregació escolar, però només assolirem aquest repte si s’equipara la dotació financera de l’escola estatal i d’iniciativa ciutadana. Aquest fet és palpable amb les dades que presenten els estudis de l’OCDE, que demostren que el 45% de la variació en la segregació escolar s’explica pel grau de finançament que reben els col·legis d’iniciativa ciutadana.
Per això ens preocupa que la memòria econòmica es quedi curta i no arribi al valor que, el juliol del 2020, el síndic de Greuges va establir en l’informe de l’estimació del cost de la plaça escolar. Si no s’arriben com a mínim als 1.160 milions d’euros anuals que s’hi estableix, no podem esperar que se solucioni un problema que ja s’ha cronificat. No podem badar i hem d’assolir aquest finançament; ja que, com va establir el pacte contra la segregació escolar, és l’única manera de garantir l’accés en igualtat de condicions per a tot l’alumnat del Servei d’Educació de Catalunya.
Tercer. El seguidisme a la llei estatal.
El model d’escola d’iniciativa ciutadana és un model arrelat i amb una forta tradició a Catalunya. Per això ens preocupa que una de les característiques de la societat catalana, la seva participació en la vida pública a través de participació civil, es pugui veure escapçada per un decret de programació que descuida la voluntat de les famílies.
En concret, ens preocupa que s’hagi seguit una forma d’actuar similar a l’actuació en l’àmbit estatal, desoint part dels actors implicats. Aquesta mai ha sigut el tarannà habitual a Catalunya que, en matèria d’ensenyament, sempre s’havia caracteritzat pels consensos amplis i estables. Aquest decret, ans el contrari, no ha escoltat de la mateixa manera a tots els agents socials i només representa la voluntat d’una part de la societat catalana.
Per tot això, ens sembla que el decret s’hauria de repensar i modificar en les parts més problemàtiques; només així podrem garantir els drets i llibertats fonamentals en matèria d’ensenyament, d’elecció i creació de centres.
Romandrem atents a l’aplicació del decret i vetllarem, en la mesura que ens sigui possible, pels drets i llibertats educatives de totes les famílies.
Més Plurals